Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

El Palau presenta el Concert de Halloween amb la projecció de Nosferatu i la música en directe de l’organista Juan de la Rubia

El diumenge 1 de novembre (18 h), l’organista Juan de la Rubia protagonitzarà el Concert de Halloween del Palau de la Música Catalana. Un esdeveniment que consistirà en la projecció de la pel·lícula Nosferatu de F. W. Murnau i la interpretació en directe a l’orgue de Juan de la Rubia, que n’improvisarà la banda sonora. De la Rubia, artista habitual de les temporades del Palau, hi va actuar per darrera vegada el 24 d’abril passat amb la Freiburger Barockorchester, amb una gran acollida del públic i de la crítica.

Aquest concert del cicle Orgue al Palau és una oportunitat única per poder gaudir amb l’orgue Walcker de la Sala de Concerts (construït entre els anys 1906 i 1908 i restaurat el 2003 per Gerhard Grenzing) d’una improvisació que esdevé tot un exercici musical i també intel·lectual, en què l’habilitat de l’intèrpret esdevé imprescindible. No és la primera vegada que Juan de la Rubia s’enfronta a un exercici d’aquestes característiques, ja que l’organista ha fet concerts improvisant sobre el film Faust (1926), també de Murnau, tot demostrant que l’orgue és un instrument que encaixa de manera natural amb l’expressionisme cinematogràfic.

Nosferatu (1922) és la primera adaptació al cinema de la novel·la de Bram Stoker Dràcula, obra que Friedrich Whilhelm Murnau admirava. El film es convertí immediatament en un gran èxit de públic i avui és considerada una de les obres mestres del cinema mut i de les que més han influït el gènere de terror. Nosferatu és imatge, cinema i estètica, una obra fidel als recursos de l’expressionisme cinematogràfic alemany.

El film, el títol complet del qual és Nosferatu, eine Symphonie des Grauens (Nosferatu, una simfonia de l’horror), està dividit en cinc actes, amb ritmes i tensions diferents, a manera de simfonia. Molts compositors s’han sentit atrets pel lirisme sinistre de la seva narrativa i l’exuberància romàntica continguda de la seva estètica. Des de la primera banda sonora de Hans Erdmann, hi ha més d’una dotzena de composicions d’acompanyament del film o bé que s’hi inspiren, tot destacant-ne, de les recents, la de James Bernard (1997) o la del gadità José María Sánchez Verdú (2003). El proper dia 1 de novembre, sentirem la banda sonora de De la Rubia.