Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

El Palau de la Música Catalana va tancar el 2016 amb 565 concerts i 645.689 assistents, entre espectadors i visitants

25 de juliol de 2017

La seva activitat durant el 2016 ha contribuït en 96,83 milions d’euros a l’economia espanyola, segons l’Estudi de l’impacte socioeconòmic del Palau

L’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau tancaran la temporada 2016-17 amb el debut al BBC Proms de Londres juntament amb la London Symphony Orchestra, sota la batuta de Sir Simon Rattle

El Palau de la Música Catalana va tancar el 2016 amb un total de 565 concerts programats a les seves sales, que van aplegar 441.536 espectadors (un 5% més que el 2015, amb 419.727 espectadors), i 204.153 assistents a les visites guiades (un 4,55% més que l’any anterior). Si a aquestes xifres, s’hi sumen els 6.000 assistents a la Jornada de Portes Obertes, l’any 2016 el Palau va rebre un total de 651.689 assistents, entre espectadors i visitants.

Del conjunt de concerts al Palau, 275 van ser organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, amb 178.435 espectadors. Cal destacar que 50.705 espectadors corresponen al públic que va assistir als 118 concerts del cicle Escoles al Palau. Quant als programadors externs, el Palau va acollir l’any passat 290 concerts, amb un total de 263.101 espectadors. A més, durant el 2016 el Palau va donar cabuda a un total de 78 actes.

Els usuaris dels concerts de la Fundació
Gràcies al nou CRM (gestor de relació amb clients) de la Fundació, implantat la temporada 2015-16, s’han pogut extraure dades sobre els clients dels concerts de la programació pròpia de la Fundació OC-PMC. Un primer estudi sobre la temporada 2015-16 mostra que la mitjana d’edat dels clients dels concerts de la Fundació és de 46 anys, mentre que els abonats es troben en una franja d’edat entre els 51 i els 70 anys. Quant al sexe, el 54% dels clients són dones i el 46% homes. Finalment, quant a la procedència, el 73,3% dels clients són nacionals –d’aquest percentatge, el 93,3% són de Catalunya i el 6,7% de la resta de l’Estat. Dels espectadors amb residència a Catalunya, un 52,1% són de la mateixa ciutat de Barcelona. Respecte dels clients estrangers, que suposen un 26,7% del global de clients de la temporada, els Estats Units (17%), Corea del Sud (10%), Alemanya (9,6%), el Japó (8,9%), França (8,7%) i la Gran Bretanya (7,5%) són els que fan més aportació.

Referent a l’ocupació mitjana dels concerts, durant la temporada 2015-16, el cicle estrella de la Fundació, Palau 100, va registrar un 86% d’ocupació. Els cicles Palau Bach, Constel·lació, Grans Veus, Piano i Palau Cambra van registrar de mitjana una ocupació de gairebé el 80%. Mentre que en el cas del cicle Concerts Familiars va ser del 81%, el Cicle Coral un 69% i el cicle Tardes un 71%.

Els comptes de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Pel que fa a les dades econòmiques, el 2016 la Fundació OC-PMC va tancar l’any amb uns ingressos de 14.047.317 euros, dels quals un 29% van correspondre a la venda d’entrades de concerts, i tot seguit: visites guiades (20%), explotació de sales (19%), mecenatge (14%), subvencions públiques (13%) i diversos (4%).

Les despeses van assolir els 13.402.429 euros, dels quals un 46% van correspondre a despeses d’activitat, així com també a personal (33%), funcionament (19%) i extraordinàries (2%), dades que van atorgar un resultat abans d’amortitzacions de 644.887 euros. Les amortitzacions netes van ser 479.464 euros, tot donant un resultat positiu de 165.424 euros.

Els esdeveniments més rellevants del 2016
La temporada 2016-17 ha estat la primera del mestre Simon Halsey, com a director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació Orfeó Català. El balanç d’aquest primer any ha estat valorat molt positivament, tant pel mestre com pels mateixos cantaires. Sota la seva direcció, l’Orfeó i el Cor de Cambra van oferir el Requiem de Fauré i van estrenar l’obra Oda infinita de Salvador Brotons, compositor convidat de la temporada 2016-17. Aquest concert formava part dels concerts commemoratius del 125è aniversari de l’Orfeó Català. Una efemèride les celebracions de la qual es van iniciar el 8 de maig de 2016 amb el concert protagonitzat per l’Orfeó Català i l’Orquestra Camera Musicae amb l’estrena de l’obra Veni Creator Spiritius, encarregada a Josep Vila i Casañas, que va dirigir el concert. També durant el 2016 es van dedicar dos concerts més a commemorar la creació de l’Orfeó Català: la Missa de Requiem de Verdi amb l’Orfeó i el Cor Jove al costat de la London Symphony Orchestra, sota la batuta de Gianandrea Noseda, i el tradicional Concert de Sant Esteve –titulat el 2016 “Escrit a les estrelles”– que any rere any reuneix tota la família coral de l’Orfeó Català i del Palau. Una altra de les iniciatives de Halsey cap al final d’any va ser obrir els cors de l’Orfeó i el Palau a cantaires d’arreu, tot convidant-los a assajar amb les formacions de la casa i a actuar després al Palau de la Música Catalana.

A més de la reeixida gira de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra per Itàlia amb la Novena de Beethoven, sota la direcció de Daniele Gatti, l’Orfeó va oferir altres concerts destacats, com l’actuació de la secció masculina de l’Orfeó a L’Auditori amb la Simfonia núm. 13 de Xostakóvitx, i de la secció femenina en la Tercera de Mahler al costat de la Budapest Festival Orchestra, sota la batuta d’Iván Fischer, al Palau i a Ais de Provença. Per la seva banda, el Cor de Cambra protagonitzava una gira europea novament amb Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre amb el Requiem de Mozart; així mateix oferia Israel a Egipte de Händel al Palau, i el concert “El cor damunt les tecles” del Cicle Coral Orfeó Català; inaugurava el seu nou cicle de concerts al Petit Palau, i novament protagonitzava l’espectacle Kantikipugui al Palau adreçat a famílies i escolars.

El Cor Jove va viatjar a Granada i Menorca, mentre que el Cor de Noies va actuar a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb el Cor Simfònic Femení de Catalunya va fer una gira amb concerts al Palau, Sant Cugat del Vallès i Vila-seca. Finalment, el Cor Infantil va actuar al MNAC al mes de desembre i al Palau, sota la batuta de Sir John Eliot Gardiner, en la Passió segons sant Mateu de Bach.

Pel que fa a la programació de la Fundació OC-PMC, cal destacar els concerts del cicle Palau 100 i d’altres cicles, que van reunir a l’escenari modernista formacions i artistes tan destacats com l’Orquesta Simón Bolívar i Yuja Wang sota la batuta de Gustavo Dudamel; la Royal Concertgebouw Orchestra dirigida per Semyon Bychkov; la Wiener Philharmoniker Orchester amb Daniel Harding; el Monteverdi Choir & English Baroque Soloists conduïts per Sir John Eliot Gardiner; els pianistes Vladimir Ashkenazy, András Schiff o Grigory Sokolov, i les veus de Jonas Kaufmann, Juan Diego Flórez o Philippe Jaroussky. Són alguns dels grans noms que van passar pel Palau durant el 2016.

En la cerca del diàleg del Palau amb les arts plàstiques iniciat fa quatre anys, cal remarcar l’exposició de quatre escultures de Jaume Plensa al Palau, una de les quals, Carmela, situada davant la façana de l’edifici, ha estat cedida per l’artista per un període de vuit anys (prorrogable) a la ciutat de Barcelona, davant la gran acollida de la ciutadania.

Estudi de l’impacte socioecònomic de la Fundació OC-PMC
Enguany la Fundació OC-PMC ha encarregat un estudi per analitzar l’impacte que produeixen les activitats del Palau de la Música Catalana en el desenvolupament social, econòmic i ambiental d’Espanya i Catalunya. De l’estudi, realitzat per l’empresa KPMG, es desprèn que el Palau, amb la seva activitat durant el 2016, ha contribuït en 96,83 milions d’euros a l’economia espanyola.

Els impostos pagats per la Fundació OC-PMC sumen un total de 2.254.000 euros, i les subvencions totals rebudes de les administracions públiques suposen 1.865.370 euros.

Igualment, l’activitat del Palau va contribuir a la creació de 1.058 llocs de treball a l’Estat espanyol, entre els directes, indirectes i induïts. A Catalunya la xifra va ser de 838 llocs de treball. En aquest sentit, per cada lloc de treball propi del Palau, es generen 5 llocs de treball indirectes i induïts a Catalunya, la qual cosa equival aproximadament a l’1% dels llocs de treball en activitats i serveis culturals de la ciutat.

L’estudi analitza el detall de l’impacte socioeconòmic de cada una de les activitats del Palau: l’activitat de la Fundació OC-PMC, l’impacte generat pels promotors externs, l’impacte generat pels espectadors als concerts del Palau, pels assistents a les visites guiades i pels assistents als actes al Palau.

Finalment l’informe fa referència a les iniciatives socials, com Clavé XXI, el projecte social del Palau de la Música Catalana que fomenta la inclusió social d’infants i joves mitjançant la pràctica coral, i, d’altra banda, les iniciatives mediambientals que du a terme el Palau, a partir d’avaluacions periòdiques, a fi de contribuir a la prevenció de la contaminació del medi ambient.

L’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau debutaran al BBC Proms de Londres, sota la batuta de Sir Simon Rattle
El dissabte 19 d’agost, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau tancaran la temporada de concerts 2016-17 amb el debut al prestigiós festival BBC Proms de Londres. Un dels més grans festivals de música clàssica del món, que se celebra a la capital anglesa i que enguany arriba la 123a edició. Els cors catalans sumaran les seves veus a les del CBSO Chorus i el London Symphony Chorus, tot actuant al costat de la London Symphony Orchestra, sota la batuta de Sir Simon Rattle, per interpretar els Gurrelieder d’Arnold Schönberg.

Es tracta d’una cita històrica fruit de l’esforç de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana per internacionalitzar els cors i que s’arrodoneix amb l’impuls que ha suposat la incorporació de Simon Halsey com a director artístic dels cors de l’Orfeó Català i com a assessor artístic del Palau des del setembre del 2016.

Dos dies abans del debut al Proms, el 17 d’agost, l’Orfeó Català actuarà en solitari a la Southwark Cathedral de la capital anglesa, sota la direcció del seu titular, Simon Halsey.

El viatge a Londres suposa la tornada de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra a la capital anglesa després de la seva darrera actuació el 25 d’abril de 2015, en què van debutar al Royal Festival Hall de Londres. Una fita que ja va ser històrica i que, precedida dels concerts dels cors a Viena i Lisboa, constatava la bona salut de les formacions, novament expressada el 2016 en una altra singladura internacional amb una gira per Itàlia amb la Novena de Beethoven, sota la direcció de Daniele Gatti.

Sortida amb concert del Cor Infantil de l’Orfeó Català a Pisa. Vespres de Monteverdi amb Gardiner
Després del debut al Proms, la següent sortida internacional dels cors serà l’actuació del Cor Infantil de l’Orfeó Català a Pisa (6 d’octubre de 2017) amb Sir John Eliot Gardiner, el Monteverdi Choir i els English Baroque Soloists per interpretar Les vespres de Monteverdi en el marc de la gira internacional de les formacions de Gardiner per commemorar el 450è aniversari del compositor italià. Un cita de primeríssim nivell que mostra la confiança de Gardiner en la formació que dirigeix Glòria Coma i Pedrals, després d’haver-hi col·laborat en diverses ocasions els darrers anys.

Sortida del Cor de Cambra a Versalles
Ja el 2018, el mes d’abril, el Cor de Cambra viatjarà a Versalles per actuar a la Royale Chapelle del Château de Versalles, sota la direcció de Jean-Cristophe Spinosi i al costat de l’Ensemble Matheus, per interpretar Gloria de Vivaldi i Dixit Dominus de Händel. Un programa que s’oferirà un dia abans també al Palau de la Música Catalana en el marc de Palau 100. El cor ha col·laborat en diverses ocasió amb Spinosi i el seu ensemble: el mes de juny passat amb el Requiem de Mozart també a Versalles i la temporada 2015-16 en la gira amb la Missa Solemnis de Beethoven a París, Dortmund i al mateix Palau.

Podeu consultar la Memòria de 2016 aquí.

Podeu consultar l’Estudi d’impacte aquí.