Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Artistes convidats 2018-2019

Què queda d’aquells orígens?
“Amb el que faig, aprenc el que busco”, César Baldaccini
Pregunta: Hola Siri, què és l’origen?
Resposta: És el fenomen o fet que és el principi, causa o motiu d’un altre fenomen, fet o cosa.

Aquesta temporada volem vèncer la literalitat de la Sala de Concerts per mirar de compondre un relat artístic més extens amb el públic. Cerquem en la memòria del gest i en les al·lusions d’unes petjades transmeses de generació en generació i que són una porta al descobriment de mons llunyans però alhora molt actuals. La referència d’allò remot com a pretext per explorar-nos a nosaltres mateixos. El concepte que ens ajuda a explicar aquesta temporada i algunes de les seves derivades és l’Origen. Entès com a punt de partida i gènesi, però també com a canvi d’estadi o transformació (de la vida a la mort). Alfa i omega; anvers i revers que completa i dona unitat.
En aquest univers convidem una sèrie d’alquimistes que aporten mirades i obres sensibles plenes d’accidents; fragments d’un origen que tenen com a aspiració que hi doneu un sentit. Unes criatures nobles en repòs que poden ferir o reparar, que són empremtes del temps i en les quals l’ull trobarà senyals humans i manuals. Unes obres que fan servir la mà i el cos com a eines primitives, en positiu o negatiu, ja siguin motlle o modelat.
La consagració de la primavera d’Stravinsky, el Quartet per a la fi del temps de Messiaen, la Simfonia Resurrecció de Mahler, la Passió segons sant Mateu de Bach, el Requiem de Mozart i les darreres Sonates de Beethoven, entre d’altres, seran les cendres inspiradores que guiaran els nostre viatge ritual i creatiu envers la domesticació del caos. Una apel·lació perquè allò anacrònic i atemporal, vell però també nou, alhora senzill i sofisticat, ens connecti amb un temps geològic i un espai simbòlic.
El primitivisme visceral de Barceló, la circularitat hipnòtica de Sampere, l’eficaç senzillesa de materials i formes de Llena, la presentació de les ssències en Guix i la simple maximització transcendent de Philip Glass seran tutors d’aquesta estació.
Arribant a l’abisme, sou convidats a jugar i posar-vos davant del mirall per reconèixer què queda d’aquells orígens en vosaltres mateixos. Voleu venir-hi?


Víctor Garcia de Gomar
Director artístic adjunt