Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Antoni Llena, artista plàstic convidat

Nascut el 1942 a Barcelona, Antoni Llena va ser pioner, a meitat dels anys seixanta, de l’art pobre i efímer a Catalunya. Entre el 1964 i el 1969 va fer les primeres escultures, treballs amb ombres i papers, amb capses que per veure l’obra s’han de destruir o pintures amb pólvores de talc, entre altres materials bàsics. Quan l’art vigent era el pop, ell practicà l’art conceptual. I amb el temps, quan l’art conceptual es va imposar, ell restà en silenci. Ja als anys vuitanta va continuar treballant amb paper retallat i amb una voluntat d’art efímer i fràgil que el va portar a replantejar l’espai constructiu i la idea de volum. És autor també d’obra pública urbana que transmet la mateixa fragilitat de la seva obra en paper. En paral·lel a la seva producció visual, Llena ha dut a terme una obra literària.
Les seves creacions, autèntiques arquitectures de paper d’equilibris impossibles, ens remeten a un treball amb materials primaris i senzills, però contenen una dimensió espiritual irrenunciable. De vegades es vol ser profund exagerant i, sovint, en la superfície és on trobem la profunditat. Les seves propostes tenen una intensitat i una capacitat emotiva que resulten properes.
Amb el col·lectiu format per Sílvia Gubern, Àngel Jové i Jordi Galí va participar en diferents exposicions pioneres de l’arte povera. Amb ells va exposar al Jardí del Maduixer (1969-1970), al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona (1969) i a la galeria Aquitània d’aquesta ciutat (1970). La seva primera exposició individual va ser a la Petite Galerie de Lleida (1969). Després d’un llarg parèntesi creatiu, el 1979 s’incorporà de nou a l’escena artística fins a l’actualitat. Ha participat en exposicions al Patio Herreriano de Valladolid (2004), al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), a la Fondation Maeght de Saint Paul-de-Vence (2007) i ha presentat la seva obra a la Fundació Miró (1988) i a la Fundació Tàpies (1991), entre altres espais. La seva obra es troba en col·leccions com l’Artium de Vitòria, Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, Museo Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona, entre d’altres.

Exposició d'obres

Del 14 febrer al 19 de març de 2019

Activitats relacionades